Ausiàs March

Voleu saber sobre aquest personatge tan important per a la nostra literatura? Podeu ampliar els vostres coneixements amb un sol click.

La mirada d'Al-azraq

El llibre que hem de llegir per aquest trimestre és "Mirada d'Al-azraq".

Voleu saber de que tracta? Llegiu la meua ressenya.

Un poc de lèxic sobre els animals

Fotja: Ocell de l'ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, d'uns 50 cm, amb el cap i el coll completament negres i la resta del plomatge d'un negre pissarrenc .

Presenta una placa frontal i el bec blancs i les potes verdes; els dits són llargs i lobulats. Els sexes són indiferenciats. Habita en els pantans i en les riberes salades, és gregari i cabussador i s'alimenta de plantes, preferentment aquàtiques, i ocasionalment de mol·luscs, d'insectes, de larves, de cucs de terra i de cap-grossos. Gràcies als lòbuls digitals pot córrer damunt la superfície de l'aigua. Habita a tot Euràsia, al nord d'Àfrica, Austràlia i al nord d'Amèrica. És comuna als Països Catalans.

Brúfol o duc Ocell de l'ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de grans dimensions (de 66 a 71 cm de llargada), amb els plomalls de les orelles llargs i vistosos, els ulls grossos i d'un groc daurat, i el plomatge d'un lleonat rogenc, clapejat de burell fosc.

És el més gros dels estrigiformes europeus. Habita sedentàriament a gran part d'Euràsia i al nord d'Àfrica. Als Països Catalans, hom el troba encara als boscs de les regions més salvatges. És un ocell carnívor que caça tota mena de vertebrats, a vegades gairebé tan grossos com ell. Hom l'anomena també gran duc.

Fartet Peix de l'ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels ciprinodòntids, d'uns 5 cm de llargària, de cap aixafat, aletes dorsal i anal oposades i en forma de ventall i aletes pelvianes en posició abdominal i sense línia lateral.

El mascle és d'un color gris fosc, amb els costats solcats d'una dotzena de bandes argentades transversals, i la femella és d'un color gris groguenc amb taques negroses. Habita a les aigües dolces, als rius, als maresmes i a les albuferes del litoral de la península Ibèrica i a Algèria, i constitueix un exemplar molt notable d'endemisme zoològic. Als Països Catalans n'hi ha, sobretot, a l'Albufera i a les llacunes del delta del Llobregat.

Visita a Bancaixa

Ací teniu la ressenya sobre l'Exposició de Bancaixa sobre la fotografia.

Cliqueu ací

Hopper

Ja no hi ha volta enrere. Espere haver près la decisió adequada. Cada vegada estic més aprop del meu destí. Estic nerviosa. Repase tota la informació que m'han donat sobre la casa, el garatge on tinc la primera reunió i alguns telèfons d'interès. De sobte, una veu em trau dels meus pensaments. Pròxima estació: "Avinguda de Catalunya". M'alce i em dirigeix cap a la porta. Comença una nova vida.

Redacció tres punts de vista

L’accident:

Moto:
Conduïa amb pressa amb la meua moto pels carrers mullats per la pluja. La reunió a la Universitat s’havia allargat massa. Arribava tard al meu destí. Ella ja estaria esperant-me. Sempre s’ha dit que el xic ha d’esperar a la xica, però aquesta vegada no seria així. Era la segona vegada que quedàvem per sopar i esperava que no fóra l’última.

El meu retard era d’una hora. Vaig accelerar, sobrepassant així el límit de velocitat establert per la llei . El marcador anava augmentant: cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta... continuava augmentant, però no m’importava, ja que jo sols pensava en ella: el seu somriure, les seues suaus mans, el seu caminar tan femení i aquells ulls blaus i expressius que sempre brillaven.

Unes llums em vam fer reaccionar. Però ja era massa tard. La moto va caure i jo amb ella. Maleït cotxe! El cos em feia mal, no obstant no veia sang. L’individu del cotxe es va apropar a mi, cridant-me i culpant-me per aquest accident. Jo? Culpable? Per favor! Si l’únic que volia era arribar al costat de la meua estimada per passar una velada agradable i romàntica. El primer que vaig veure a les seues mans eren el paper del segur del cotxe. El que ell volia era arreglar papers, sense preocupar-se pel meu estat. Vaja home més antipàtic! Damunt que ell tenia el stop! Es veu que no fa cas de les senyals, però clar, com mai té la culpa un mateix, sinó els demés i aquesta vegada m’havia tocat a mi, però no pensava donar el braç a tòrcer. Em vaig alçar remugant i vaig agafar el segur i tots els papers. Sense que jo li diguera res, en l’apartat del causant de l’accident em va posar a mi, sense dubtar-ho un moment. Eixe home estava boig! Primer, teníem que donar gràcies que no ens haguera passat res a cap dels dos i després, un poc de cortesia no fa mal al personal. Jo, en els meus papers el vaig posar a ell com a culpable i li vaig dir els meus arguments. Vam estar discutint una estona, fins que em vaig enrecordar d’ella. Ella ja se n’hauria anat i la nostra relació ja tenia un principi i un final. Adéu Marta! Volia anar-me’n d’allí el més prompte possible i, encara que jo tenia raó, em va tocar acceptar la meua derrota i fer-me jo el causant de l’accident.

Cotxe:

Tornava a casa després d’un dur dia de treball. A l’oficina tot el món em reclamava i demanava el meu assessorament. Aleshores, havia de fer el treball dels demés i el meu. És per això, que la meua dona sempre es queixava que vivia per al treball i que mai estava a casa, que no feia cas als meus fills, que les seues amigues ja comentaven.... i un sense fi de coses més referides a la manca de temps dedicat a la meua família i a la meua casa. Però que vols que fera jo? Amb l’època de crisi que ens envoltava mantenir un treball era molt important.

Estava esgotat, desitjant arribar a casa i poder descansar una estona. Em vaig deixar dur per la música, un quintet de vent vienès. De sobte, en un encreuament, una moto que sobrepassava el límit de velocitat va xocar amb el meu cotxe. El meu cotxe! Va costar un ull de la cara i no tenia més d’un mes. Era un d’aquests “Mini”, els que estan de moda per tota Itàlia. Tindre un d’aquests cotxes era símbol de riquesa, de bon treball i bona vida. I no pensava deixar que ningú tocara el meu cotxe i menys aquell jove motorista. Vaig baixar ràpidament del vehicle, disposat a fer-li pagar a aquell capritxós el que es mereixia. Però ell, sense modals em va dir que jo era el causant de l’accident, ja que jo tenia el stop. Si clar! Si veig que no hi ha ningú i decidisc passar, és la meua culpa que una moto a tota pastilla creue sense mirar. Aleshores ja vam començar a discutir, tant ell com jo teniem els nostres arguments. La veritat, es que no m’apetia estar allí discutint, estava molt cansat. Però jo sempre he destacat per la meua insistència i constància i hui ho anava a demostrar. No aconseguíem posar-nos d’acord, fins que al final el motorista va acceptar la seua derrota i va fer-se ell el causant de l’accident.

Vianant:

Cada dia feia el mateix recorregut de matí i de nit, ja que el metge m’ ho recomanava per als meus problemes d’ esquena. M’agradava aquesta ruta perquè era tranquil·la, em servia per airejar-me i em deixava pensar amb tranquil·litat. Des de que el meu home li van detectar aquell càncer, cada dia l’ he de dedicar completament a ell. Els meus fills em deien que buscara una dona per a que m’ajude, que jo ja sóc major i no tinc força per a alçar-lo del llit, dutxar-lo, donar-li de menjar, tornar-lo a gitar... Al principi em va parèixer una idea absurda, jo podria amb tot. Però amb el temps, vaig veure que tenien raó, ja començava a fer-me mal l’esquena, no podia agafar-lo.... i des de llavors, tinc a una dona jove que l’alça i el gita de matí i de nit, mentre que jo camine per aquests tranquils carrers de Pisa.

Un cotxe dels que ara estaven de moda passava pel carrer, però el conductor pareixia distret. En el encreuament del final del carrer, una moto que sobrepassava el límit de velocitat va xocar contra el cotxe. Un accident! Un altre accident. Últimament era testimoni de molts accidents, es veu que la gent no presta atenció a la conducció. Però el que em va sorprendre aquesta vegada va ser que el primer que van fer, tant el conductor del cotxe com el de la moto, era acusar a l’altre de l’accident i, a més, sense modals. El motorista li recriminava que no li haguera preguntat pel seu estat i l’altre li contestava que ell tampoc li havia preguntat com estava.... Van estar discutint una estona, fins que al final el de la moto va donar el seu braç a tòrcer i va fer-se ell el causant de l’accident. Des del meu punt de vista, tots dos tenien part de la culpa, el del cotxe per no parar en el senyal d’ Stop i el de la moto per sobrepassar el límit de velocitat. Però com sempre es diu, “no et fiques on no et criden”. Vaig pegar mitja volta i vaig enfilar camí cap a casa.

Treball del llibre: No em pots dir adèu

No em pots dir adéu:

Treball sobre el llibre: Jesús Cortés, No em pots dir adéu, ed. Bromera

Argument:

Zaida és una jove afrovalenciana de setze anys. Sofreix el primer desengany amoròs de la seua vida i pensa que l’única sortida que té és el suïcidi. La seua millor amiga, Sandra, s’assabenta del que vol fer i intenta ajudar-la. Una vegada passat tot, Sandra vol donar el que es mereix a Met, el xic que ha fet que la seua amiga haguera pres aquella decisió.

Víctor, un jove enamorat de Sandra, decideix ajudar la seua amiga a buscar a aquest Met que no coneixen de res, i les úniques informacions que tenen és que el seu nom és Jaume i que és un aficionat a les motos: té una Harley.

Per trobar a aquest motorista mouen cel i terra: s’enfronten a la vida nocturna, al món de les drogues i a un seguit de perills més.

Aconseguiran trobar en Met? Per què aquest va deixar plantada Zaida? Què passarà entre Sandra i Víctor?

Temps:

La història transcorre a l’actualitat.

Lloc:

Els fets que es narren ocorren a València.

Narrador i punt de vista:

El llibre està escrit en tercera persona, des del punt de vista extern, és a dir, el narrador és un narrador omniscient que no intervé en la història relatada i se situa fora d'ella.

Personatges principals:

- Zaida: afrovalenciana que ha de fer front al seu primer desengany amoròs, ja que el seu nuvi l’ha deixada plantada en una cita, sense donar-li cap explicació.

- Sandra: és la millor amiga de Zaida i farà tot el possible per ajudar-la

- Víctor: enamorat de Sandra, farà tot el possible per conquistar-la.

Personatges secundaris:

- Met: és un apassionat per les motos. Ell és el que va deixar plantada a Zaida, encara que té els seus motius.

- Eva, Lorena i Esther: són de la colla de Sandra i Zaida, encara que últimament s’estaven distanciant.

Autor:

Jesús Cortés és un escriptor valencià de literatura juvenil. Nascut a Torrent a l’any 1962, va ser finalista del premi de narrativa juvenil Vila de l’Eliana 1992 amb la novel·la ¡Plom, més que plom! També és autor d’ El somni de Frani d’Àlex & Cia Detectius, novel·les que destaquen pels seus valors didàctics.

Opinió personal:

Vaig elegir aquest llibre perquè no trobava a les llibreries el llibre de Marta dibuixa ponts i el vaig veure per casa i em va cridar l’atenció.

El llibre m’ha agradat. La forma d’escriure que té aquest escriptor fa que t’enganxes al llibre com si a tu t’estigueren ocorrent els fets que narra.

A més, en el llibre ens apareixen alguns temes com el racisme, l’amistat, amor, les decisions sobtades... que ens fan reflexionar.

També, una cosa que m’ha agradat del llibre és el seu final, és molt obert, perquè cada lector puga imaginar-se el que desitge.

És un llibre recomanable per a lectors i lectores joves interessats pels temes conflictius d’actualitat.

Aitana Castro Tomás, 2n ESO D

Comparem la dieta d'abans i l'actual:

Comparem la dieta d'abans i l'actual:

Informe sobre l'alimentació:

Per comparar la dieta d'abans i l'actual hem fet un estudi i hem preguntat als nostres pares i avis. Les conclusions d'aquest informe es mostren a continuació.

Respecte al tipus d'alimentació d'abans podem dir que el consum tant de carn o de peix era més reduït. Com a conseqüència, l'alimentació era menys variada però més sana, ja que no existia el que hui anomenen "menjar brossa". La dieta d'abans es basava més en el consum de menjar de cullera.

El consum ha canviat en els aspectes següents: s'estalviava més, ja que s'aprofitava més i no podien triar els aliments que volien menjar. A més, antigament no hi havia menjars precuinats, congelats o menjars ràpids.

Els hàbits amb el temps també han canviat. Actualment, els homes s'estan incorporant més en les faenes de la casa, ja que abans a les faenes de la llar es dedicaven exclusivament les dones. Antigament anaven a comprar diàriament.

Els nostres avis i pares menjaven menjars especials per Nadal i Pasqua. Hi havia menys llepolies i tots els diumenges menjaven pollastre.

Valorem la nostra alimentació

Durant una setmana, vam fer un seguiment del que menjàvem cada dia, per poder valorar-la desprès.

Ací us deixe el meu escrit:

Valorem la nostra alimentació:

Analitzant el que he registrat al meu diari alimentari, he de valorar la meua dieta tenint present la freqüència amb què menge els diferents tipus d’aliments.

El temps dedicat a fer activitat física és correcte, però depenent dels dies. A més, el consum d’aigua és també acceptable, encara que quan notem que tenim set ja estem deshidratats.

El consum de cereals ha de ser diari, entre quatre i sis racions. La meua dieta acompleix aquesta part, ja que el pa es troba en els esmorzars i berenars i els cereals en el desdejuni diari, a més dels dies que puga menjar pasta o el menjar incloga creïlles o arròs.

A més d’aquests hidrats de carboni, també és important les verdures, fruites i hortalisses. Aquest apart l’acomplisc la majoria dels dies, però he d’intentar augmentar el consum d’aquests aliments.

També, un dels fonaments de la dieta mediterrània és el menjar de cullera, que es basa en els llegums. He d’incrementar el consum d’aquest tipus d’aliments.

Les principals fonts de proteïnes són el peix i el marisc, la carn i els ous. El consum de cada grup ha de ser de tres a quatre vegades per setmana, cosa que cumplisc en tots els casos excepte en el d’ous, que menge menys del recomanable.

A més, hem de menjar lípids, però dels insaturats, en els quals es troba l’oli d’oliva, que s’ha de prendre diàriament. Així mateix, s’ha de prendre de tres a set vegades per setmana fruita seca de tot tipus, el meu consum en aqueix aspecte és correcte.

Taller de cuina

Fa unes setmanes, a classe de tutoria, vam fer amb Eugènia un taller de cuina.En el taller, es feien tres plats i ens vam dividir en tres grups per cuinar-los: com a entrada uns canapés d'ou i salmó, com a primer plat una ensalada de pasta i com a segpn plat pitet de pollastre farcit amb verdures. Desprès, una vegada fet els plats, vam poder gaudir de menjar sa i acabat de fer.

Em va parèixer una activitat interessant, on ens vam familiaritzar amb el món de la cuina, que açò ens servirà per a ajudar en les faenes de la llar.

La dieta mediterrànea

Ací us deixe un power point que vam fer per a l'exposició sobre l'alimentació a classe. Tractava de la dieta mediterrànea, la nostra dieta. Aquest treball ha sigut realitzat per Anabel Gallardo i Aitana Castro.

Poema veles i vents d'ausiàs March

Respòn les següents qüestions sobre el poema Veles e Vents
-Quins vents poden ajudar o estar en contra del poeta en el seu camí de tornada cap a València?

Els vents que poden ajudar al poeta són : el Gregal, Xaloc, MIgjorn i Llevant, ja que com venen de l'est ajudaran al poeta per fer el camí de tornada a València. En contra del poeta estàn els vents MEstral i ponenet, que venen de l'oest.

- Quin vent ha de mantenir-se parcial? Per què?
El vent que ha de mantenirse imparcial és el de Tramuntana, que ve del nord i podria afectar als dos. A més, el vent de tramuntana sol bufar amb gran intensitat.
- Per completar la Rosa dels Vents només en falta un. Quin?
L'únic vent que falta és el garbí o llebeig.


Ací us deixe el link de la cançó a Youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=kTrXHvrvo2I

Ja que estem parlant de vents, ací us deixe uns pocs refranys referits als vents:

• La tramuntana no és bona ni sana.



• Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern.



• Vent de gregal, ni peix ni pardal.



• Vent de llevant, pluja a l'instant



• Vent que bufa de França, unes vegades fred i altres bonança.

Cartell del dia de la dona

Ací us deixe el cartell que vaig fer per al 8 de maig, el dia Internacional de la Dona.

Espere que us agrade.

Reflexionem sobre la violència de gènere.

1.Què us sugereix aquesta imatge?
Quan la vaig veure per primera vegada, la veritat és que em va impactar molt. Aquesta imatge ens intenta transmetre que la violència de gènere és un fet real, i que d'intentar frenar-ho entre tots. Però la violència de gènere no és sols física, sinò també psicològica, amb ferides molt difícils de curar.
2.Per què penseu que s'exerceix la violència contra les dones?
Jo crec que la violència s'exerceix contra les dones a causa de pensar que sóm inferiors, que ells ens diuen el que hem de fer i com fer-ho. Açò es produeix a causa dels estereotips, predeterminar com han de ser les dones.
3. Penseu que vivim en una societat violenta?
No crec que vivim en una societat violenta, encara que part de la gent que la forma és violenta i resol els conflictes amb batalles utilitzant la violència. Per això, encara tenim un camí per recòrrer si volem acabar amb tot tipus de violència.
4.Es pot parlar de violència als insults, la humillació i l'amenaça entre iguals?
Sí que es pot parlar de violència en aquests casos. Aquesta violència és psicològica, amb ferides molt difícils de curar.

redacció de ciència ficció

Aci us deixe la narració de ciència-ficció que vaig fer per a classe. Espere que us agrade

Los molinos

Durant aquest mes vam estar dos dies a los Molinos, una aula de cultura situada en la Serra de Crevillent.
Primer dia:
Pel matí vam fer una caminata per la Serra. Ens van ensenyar la fauna que hi havia a través de petjades, pinyes mossegades o excrements. També, la vegetació d'aquesta serra, on predomina l'espart i pins.
Per la vesprada vam anar a l'aula d'astronomia on ens plantejaven el dilema següent: hi ha més planetes amb possible vida??
Doncs bé, aquesta pregunta és molt difícil de respondre, ja que l'Univers és enorme. Perquè us feu una idea, ací us deixe un vídeo que vam veure.
http://youtube.com/watch?v=8LUukqKgvJg
Segons diuen els astrònoms, en Mart, en un passat podria hagut vida.
A 20 anys llum, s'ha trobat un planeta, Gliese G, que conté aigua i per tant, pot haver vida.
A més, eixa vesprada, vam entrar a un planetari ons ens van ensenyar les principals constel.lacions. Un programa molt interessant per veure el cel per la nit és Stellarium.
Segon dia
Pel matí, vam tenir una xarrada que tractava el tema de les energíes alternatives. Ens van explicar, que on nosaltres ens trobavem abans era un molí on l'energia era l'aigua. Ens van explicar que hi havia tres tipus d'energia neta(no contamina, és inagotable i econòmica) i són els següents: l'energia solar, amb l'energia del vent i amb el moviment de l'aigua. Ens van explicar com estalviar amb aquestes energies.
Per la vesprada vam anar a un laboratori on hi havia mostres d'exemplars de la fauna que habita la serra de Crevillent. A continuació, ens vam separar en grups per realitzar un joc de fauna.
A les sis, l'autobús estava esperant-nos per tornar cap a Alacant.

Us recomane... En un lloc anomenat guerra

Us recomane...

En un lloc anomenat guerra de Jordi Sierra i Fabra:

Aquestes vacances em vaig llegir en un lloc anomenat guerra, el recomane.

Aquesta historia història tracta de la vida de un periodista que va a la guerra i mostra com viu la gent i tot el que ha de fer per fer una exclusiva que siga la més popular.

Ací us deixe la contraportada:

“Una guerra llunyana, un país desconegut, un jove periodista que debuta com a corresponsal i un adolescent disposat a fer-li d’intèrpret a l’infern. Més enllà de la guerra, de les necessitats de l’un i de l’altre, de la supervivència del nen i l’afany d’aventura del periodista, el cor i l’amistat s'imposaran a la bogeria. Aquesta és la història d’unes vides al límit en la turbulència del nostre món”