L'últim vaixell

Ací he penjat el treball del llibre de l'últim vaixell.
Si encara no us l'haveu llegit, ací us deixe un fragment del llibre:
"Camp de concentració dels Ametllers, 1 d'abril de 1939, "Día de la Victoria"A trec d'alba i amb el cap cot, les dones es van dirigir decidides cap a on els soldats els havien indicat. El Lenin anava agafat fort de la mà de sa mare. Subjectava el penjoll de fusta entre les dents. Les dones, en silenci. Els soldats les insultaven. Elles continuaven endavant, sense obrir la boca, cap al camp de concentració dels Ametllers, en direcció cap al castell de Sant Ferran. Van passar el castell i després una carretera costa amunt. Sense menjar, amb la por al cos es feia feixuga la pujada. Anaven per camins de mala petja i els peus els feien mal de topar amb el pedruscall. De sobte es van sentir les veus d'uns homes que els infonien ànims. Eren els presoners. Els soldats, impassibles, a cop de fusell anaven indicant el camí. En plena muntanya, aquell era el lloc designat per a les dones. Havien de romandre al bell mig del bosc, no hi havia ni una pobra barraca. Hi havia centenars, milers de dones, algunes amb els seus fills petits. Tot era ben trist."

Comentari del curt alguna n'ha fet

Alguna n'ha fet és el títol del curt fet per un grup de professors i un grup de persones del centre d'estudis de la dona. Aquest curt denuncia la violència de gènere, per creure que les dones són inferiors als homes i que elles sempre tenen la culpa.


Aquest tipus de violència és tant física com psicològica. Un 90% de les vegades que les dones són víctimes de les seues exparelles i parelles no és la primera vegada que han sigut malctractades i, per por, no han denunciat aquest fet. Entre tots, hem de lluitar en contra d'aquestes injustícies.


El vídeo està molt bé, ja que només amb una imatge molt senzilla d'una aixeta denuncia de manera impactant una dura realitat. Comença amb una aixeta de la qual van caient gotes. Mentrestant, se senten unes veus que diuen moltes frases en contra de la dona, que la fan inferior i sense drets (són les gotes que cauen de l'aixeta). Cada vegada, la pila es va omplint més d'aigua fins que arriba un moment que és plena i una mà mata, ofegant-la en l'aigua, una dona. És com el refrany que diu: "La gota que vessa el got".


Ací teniu el vídeo perquè reflexioneu una estona:

Guia de Rio de Janeiro!!

T'agradaria viatjar a Rio de Janeiro o conèixer coses d'aquesta ciutat?? Doncs ací he penjat una realitzada pel meu grup (Alicia, Rosa i jo) per a l'assignatura de valencià.

Opinió de la cançó ítaca

Prèviament, vaig posar una entrada al blog amb la cancó Ítaca, però ara em dedicaré a opinar sobre el que em sembla aquesta cancó.
La cançó parla de les etapes de la vida a travès de les metàfores.
En la primera part ens intenta ensenyar que mai has de perdre l'esperança, ja que la vida és tot un regal i cal aprofitar-la.
En la segona part ens explica que encara que en la vida ens trobem entrebancs o barreres que ens frenen, hem de superar-los. Per això també, si tenim algunes opcions o possibilitats serà més fàcil solucionar els nostres problemes.
En la tercera i última part ens diu que per molt que avances, que viatges, que aprenques... has de tenir present els teus orígens.

Quan vam parlar a classe de la cançó no la coneixia, mai havia sentit parlar d'ella, i en un principi no l'entenia, ja que el missatge que transmet no el diu explícitament, sinò a travès de la metàfora. Ara, una vegada analitzada he de reconeixer que és un poema preciós, que ens ensenya valors de la vida. Respecta a la cançó de Lluís Lach, no és dels meus cantants favorits, però amb aquest poema tot és preciòs.
Escolteu-la!!

VIATGE A ÍTACA

ÍTACA

I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l'avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s'acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l'amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

de Kavafis

Clicant al títol podeu accedir a un enllaç per sentir aquest poema musicat pel cantautor Lluís Llach.

Auca d'Enric Valor

Per poder llegir o descarregar l'auca cliqueu al títol de l'entrada o de la foto.

Ací teniu una visualització previa:

L'auca d'Ausiàs March

Clicant al títol podeu llegir l'auca d'Ausiàs March.

Ací teniu una visualització prèvia:

Cliqueu al títol per llegir-la!!