Fotja:  Ocell de l'ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, d'uns 50 cm, amb el cap i el coll completament negres i la resta del plomatge d'un negre pissarrenc. |
Presenta una placa frontal i el bec blancs i les potes verdes; els dits són llargs i lobulats. Els sexes són indiferenciats. Habita en els pantans i en les riberes salades, és gregari i cabussador i s'alimenta de plantes, preferentment aquàtiques, i ocasionalment de mol·luscs, d'insectes, de larves, de cucs de terra i de cap-grossos. Gràcies als lòbuls digitals pot córrer damunt la superfície de l'aigua. Habita a tot Euràsia, al nord d'Àfrica, Austràlia i al nord d'Amèrica. És comuna als Països Catalans.
Brúfol o duc Ocell de l'ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de grans dimensions (de 66 a 71 cm de llargada), amb els plomalls de les orelles llargs i vistosos, els ulls grossos i d'un groc daurat, i el plomatge d'un lleonat rogenc, clapejat de burell fosc. |
És el més gros dels estrigiformes europeus. Habita sedentàriament a gran part d'Euràsia i al nord d'Àfrica. Als Països Catalans, hom el troba encara als boscs de les regions més salvatges. És un ocell carnívor que caça tota mena de vertebrats, a vegades gairebé tan grossos com ell. Hom l'anomena també gran duc.
Fartet Peix de l'ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels ciprinodòntids, d'uns 5 cm de llargària, de cap aixafat, aletes dorsal i anal oposades i en forma de ventall i aletes pelvianes en posició abdominal i sense línia lateral. |
El mascle és d'un color gris fosc, amb els costats solcats d'una dotzena de bandes argentades transversals, i la femella és d'un color gris groguenc amb taques negroses. Habita a les aigües dolces, als rius, als maresmes i a les albuferes del litoral de la península Ibèrica i a Algèria, i constitueix un exemplar molt notable d'endemisme zoològic. Als Països Catalans n'hi ha, sobretot, a l'Albufera i a les llacunes del delta del Llobregat.
