Miquel Martí i Pol:És un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits.
La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, que transmet serenitat. Han musicalitzat els seus poemas intèrprets de la talla de Lluís Llach o Maria del Mar Bonet. Part de la seva obra ha estat traduïda a més de 15 llengües.
Ha sigue mereixedor de molts premis com a poeta i escriptor, com el Premi Ciutat de Barcelona, la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999).
Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,si voleu, ordenades amb aliva arquitecturacontra el vent i la llum,contra els cataclismes,en fi, contra els fenòmens externsi les internes rutes angoixoses.Ens nodrim de paraulesi, algunes vegades, habitem en elles,així en els mots elementals de la infantesa,o en les acurades oracionsdedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltresperquè ho anem assimilant,perquè ho puguem convertir en paraulesi perduri en el temps,
el temps que no és res mésque un gran bosc de paraules.I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.I més d'un cop ens hem reconeguten alguna antiquíssima soca,com la reproducció estrafetad'una pintura antiga,
i hem restat indecisoscom aquell que desconeix la ciutat que visita.Però la nostra missió és parlar.Donar llum de paraulaa les coses inconcretes.Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió vivaperquè triomfem en elles.Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada